Modernitat conductual

Els termes modernitat conductual (de l'anglés behavioral modernity), conducta moderna^[2] i comportament modern^[3] són expressions d'un concepte emprat en ciències socials (sobretot en antropologia, arqueologia i sociologia) per a referir-se a una sèrie de característiques que distingeixen el capteniment o conducta^[4] (behaviour) dels humans moderns del dels seus antecessors i del d'altres línies extintes de l'evolució humana (i que podrien fins i tot relacionar-se amb les causes que provocaren l'extinció de l'Homo neanderthalensis, amb qui Homo sapiens arribà a coexistir). Aquests trets, estretament vinculats amb l'origen del llenguatge, són el pensament simbòlic, l'elaboració de conceptes abstractes, la capacitat relacional, l'interés per la comprensió dels fenòmens naturals, la creativitat i la transmissió cultural (incloent-hi la producció artística del paleolític superior^[5] i elements rituals com els cultes funeraris, siguen o no part del que es podrien considerar creences religioses).^[6][7][8][9] El procés hauria ocorregut al mateix temps que la primera expansió de les migracions humanes per Europa, així com per Austràlia i Nova Guinea.^[10] Hauria sorgit la primera espècie biològica autoconscient, que va poder dominar el seu destí i evolucionar culturalment.^[11][12]